Vés al contingut principal Vés a la navegació principal Vés a la navegació de la pàgina Vés al peu de pàgina

Publication in Science of The Total Environment

10 August 2021

See full article/ Veure l’article complet: https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2021.149424

English:

Urban agriculture (UA) is a means for cities to become more resilient in terms of food sovereignty while shortening the distance between production and consumption. However, intensive soilless UA still depends on the use of fertilizers, which relies on depleting non-renewable resources such as phosphorous (P) and causes both local and global impact for its production and application. With the aim to reduce such impacts and encourage a more efficient use of nutrients, this study assesses the feasibility of using struvite precipitated from an urban wastewater treatment plant as the unique source of P fertilizer. To do so, we apply various quantities of struvite (ranging from 1 to 20 g/plant) to the substrate of a hydroponic Phaseolus vulgaris crop and determine the yield, water flows and P balances. The results show that treatments with more than 5 g of struvite per plant produced a higher yield (maximum of 181.41 g/plant) than the control (134.6 g/plant) with mineral fertilizer (KPO4H2). On the other hand, P concentration in all plant organs was always lower when using struvite than when using chemical fertilizer. Finally, the fact that different amounts of struvite remained undissolved in all treatments denotes the importance to balance between a correct P supply to the plant and a decrease of P lost through the leachates, based on the amount of struvite and the irrigated water. The findings of this study show that it is feasible for UA to efficiently use locally recovered nutrients such as P to produce local food.


Català:

L’agricultura urbana (UA) és un mitjà perquè les ciutats es tornin més resistents en termes de sobirania alimentària alhora que escurcen la distància entre producció i consum. No obstant això, la UA intensiva sense sòl encara depèn de l’ús de fertilitzants, que es basa en esgotar recursos no renovables com el fòsfor (P) i causa un impacte tant local com global per a la seva producció i aplicació. Amb l’objectiu de reduir aquests impactes i fomentar un ús més eficient dels nutrients, aquest estudi avalua la viabilitat d’utilitzar  struvite  precipitat des d’una  depuradora d’aigües residuals urbanes com a font única de fertilitzant P. Per això, apliquem diverses quantitats de struvite (que van d’1 a 20 g/planta) al substrat d’un cultiu hidropònic  Phaseolus vulgaris  i determinem el rendiment, els fluxos d’aigua i els saldos P. Els resultats mostren que els tractaments amb més de 5 g de struvite per planta van produir un rendiment més alt (màxim de 181,41 g/planta) que el control (134,6 g/planta) amb adob mineral (KPO4H2). D’altra banda, la concentració de P en tots els òrgans vegetals sempre va ser menor quan s’utilitzava struvite que quan s’utilitzava adob químic. Finalment, el fet que diferents quantitats de struvite es mantinguessin sense dissoldre en tots els tractaments denota la importància d’equilibrar un correcte subministrament de P a la planta i una disminució de P perdut a través dels lixiviats, en funció de la quantitat de struvite i l’aigua de regadiu. Els resultats d’aquest estudi demostren que és factible que la UA utilitzi eficientment nutrients recuperats localment com P per produir aliments locals.

 

Figure: Graphical abstract. Control/Struvite treatment