New preprint: “Determining the Intensity of Future Heatwave Episodes at Urban Scales: A Case Study of the Metropolitan Area of Barcelona”

A new paper led by Sergi Ventura has been submitted to the journal Urban Climate and has now been announced as a preprint in the Social Science Research Network (SSRN).

See full article/ Veure l’article complet

English:

Given that more than half of the world’s population currently resides in cities, further understanding of the potential impact of future climate change on urban areas is needed. We thus simulate future heatwave (HW) episodes in the metropolitan area of Barcelona (AMB) using the pseudo global warming dynamic downscaling method. We first simulate the HWs that occurred in the AMB during 1991-2020 using the high-resolution Weather and Research Forecasting (WRF) model coupled with the Building Effect Parameterization and Building Energy Model (BEP+BEM). Then, these historical HW events are simulated under mid-century (2041-2070) and end-of-the-century (2071-2100) conditions according to the CMIP6 radiative-forcing-scenario SSP370, with CO2 emissions are projected to double from current levels by 2100. HW intensity is expected to increase by 2.5°C and 4.2°C in the mid- and end-of-the-century periods, respectively. Higher temperatures happen during periods of stationary and stable synoptic patterns, which are also projected to increase in frequency and intensity. Increments of geopotential height by end of the century indicate changes in thermodynamic and dynamic effects resulting in potentially warmer HW episodes. Determining potential changes in future HW trends can aid in formulating heat mitigation and adaptation strategies, particularly for the most vulnerable areas further from the coast.

Català:

Atès que més de la meitat de la població mundial actualment resideix a les ciutats, és necessari comprendre millor l’impacte potencial del canvi climàtic futur en les àrees urbanes. Per això, simulem futurs episodis d’onada de calor (HW) a l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) utilitzant el mètode de downscaling dinàmic pseudoescalfament global. Primer simulem les onades de calor que van ocórrer a l’AMB durant el període 1991-2020 utilitzant el model de predicció meteorològica d’alta resolució Weather and Research Forecasting (WRF) combinat amb la Parametrització de l’Efecte dels Edificis i el Model d’Energia d’Edificis (BEP+BEM). A continuació, aquests esdeveniments històrics d’onada de calor es simulen sota les condicions de mitjans de segle (2041-2070) i de finals de segle (2071-2100) segons l’escenari de forçament radiatiu SSP370 del CMIP6, amb emissions de CO2 que es preveu que es duplicaran respecte als nivells actuals per a l’any 2100. Es preveu que la intensitat de les onades de calor augmenti en 2,5 °C i 4,2 °C a mitjans i finals de segle, respectivament. Les temperatures més altes es produeixen durant períodes de patrons sinòptics estacionaris i estables, que també es preveu que augmentin en freqüència i intensitat. Els increments de l’altura geopotencial a finals de segle indiquen canvis en els efectes termodinàmics i dinàmics, que poden resultar en episodis d’onada de calor potencialment més càlids. Determinar els possibles canvis en les tendències futures de les onades de calor pot ajudar a formular estratègies de mitigació i adaptació a la calor, especialment per a les àrees més vulnerables allunyades de la costa.

Graphical abstract