New publication in “JGR Atmospheres”

See full article/ Veure l’article complet

English:

Carbonyl sulfide (OCS) is used to quantify the carbon capture potential of the biosphere because of its direct correlation with CO2 uptake during photosynthesis. However, to constrain the urban biosphere signal, it is necessary to evaluate potential anthropogenic sources. We conducted two sampling campaigns in the Metropolitan Area of Barcelona (AMB), Spain, during May (full COVID lockdown) and October 2020 to measure the spatial distribution and variability of OCS in four urban land uses as follows: built, urban forest, urban park, and peri-urban agriculture. The OCS background levels determined at Tibidabo (442 m asl) were approximately 484 ± 20 ppt and 407 ± 8 ppt for May and October 2020, respectively, and agreed with other seasonal surveys conducted in Europe during that same period. Averaged emissions were in the range of +Δ12 ± 40 ppt for the city and were +Δ9.4 ± 40.9 ppt for urban +Δ22.1 ± 48 ppt for urban green +Δ20.7 ± 42.9 ppt for agricultural and −Δ4.8 ± 19.6 ppt for forest. The urban values ranged from neutral to above background, suggesting nearby anthropogenic and marine emissions such as +Δ150 ppt in Montjuic, which is downwind of Barcelona’s harbor. During the crop-growing season in May, the agricultural areas consistently showed values below the background (up to −Δ76 ppt in Gavà, uptake) at 7:00 UTC when the land breezes were dominant, while later in the morning, when the sea breeze are developed, the plant sink is masked by the transport of marine emissions. Urban forests located north of Tibidabo showed OCS values up to −Δ70 ppt, suggesting significant uptake by urban forests. We conclude that determining the urban biosphere signal using OCS as a tracer is more complex than expected because the marine and anthropogenic emissions from the port strongly impact the spatial-temporal distribution of OCS.

Català:

El sulfur de carbonil (OCS) s’utilitza per quantificar el potencial de captura de carboni de la biosfera a causa de la seva correlació directa amb l’absorció de CO2 durant la fotosíntesi. No obstant això, per restringir el senyal de la biosfera urbana, cal avaluar possibles fonts antropogèniques. Vam dur a terme dues campanyes de mostreig a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant els mesos de maig (confinament total per COVID) i octubre de 2020 per mesurar la distribució espacial i la variabilitat de l’OCS en quatre usos urbans del sòl de la següent manera: urbà, bosc urbà, parc urbà i agricultura periurbana. Els nivells base de l’OCS determinats al Tibidabo (442 m s.n.m.) van ser d’aproximadament 484 ± 20 ppt i 407 ± 8 ppt per al maig i l’octubre del 2020, respectivament, i van coincidir amb altres enquestes estacionals realitzades a Europa durant aquest mateix període. Les emissions mitjanes es van situar en el rang de +Δ12 ± 40 ppt per a la ciutat i van ser de +Δ9,4 ± 40,9 ppt per a les zones urbanes, +Δ22,1 ± 48 ppt per al verd urbà, +Δ20,7 ± 42,9 ppt per a l’agrícola i -Δ4,8 ± 19,6 ppt per al bosc. Els valors urbans registraven valors entre neutres i elevats, cosa que suggereix emissions antropogèniques i marines properes, com ara +Δ150 ppt a Montjuïc, que es troba a sotavent del port de Barcelona. Durant la temporada de cultiu al maig, les zones agrícoles van mostrar constantment valors per sota dels base (fins a -Δ76 ppt a Gavà, captació) a les 7:00 UTC quan les brises terrestres eren dominants, mentre que més tard al matí, quan es desenvolupa la brisa marina, l’embornal de la planta queda emmascarat pel transport d’emissions marines. Els boscos urbans situats al nord del Tibidabo van mostrar valors OCS de fins a -Δ70 ppt, el que suggereix una absorció significativa per part dels boscos urbans. Concloem que determinar el senyal de la biosfera urbana utilitzant OCS com a traçador és més complex del que s’esperava perquè les emissions marines i antropogèniques del port afecten fortament la distribució espai-temporal dels OCS.

Area of study and sampling points