New publication in “Science of The Total Environment”

See full article/ Veure l’article complet

English:

Emission reduction, heat mitigation, and improved access to water and food provision are increasingly critical challenges for urban areas in the context of global climate change adaptation and mitigation. The revival of local agricultural production is often lauded as a potential nature-based solution. However, an expansion of peri-urban agriculture (peri-UA) may entail significant ecosystem trade-offs. This study explores the impacts on the food-water-climate nexus of different scenarios of peri-urban agricultural expansion in a semi-arid, Mediterranean climate, addressing local food provision, freshwater use, local temperature regulation, global climate change mitigation, and the trade-offs thereof. We estimate food provision and irrigation water requirements based on a georeferenced urban metabolism approach along with atmospheric and biosphere models to examine four land-use scenarios in the Metropolitan Area of Barcelona.

Our study reveals that a 31 % (+17.27 km2) and 115 % (+64.25 km2) increase in the current peri-UA in the AMB, results in an increase in local food production of 24 % (+16,503 tons year−1) and 86 % (+58,940 tons year−1), and irrigation water requirements by 10.0 % (+3.2 hm3) and 43.5 % (+14.1 hm3), respectively. The expansion of irrigated peri-UA potentially reduces near-surface temperatures by 0.7 °C, albeit temperature reductions in the densest urban areas are minimal. Since the additional peri-UA is achieved by replacing natural non-forested and forest areas, the simulations predict reductions in the net ecosystem productivity of up to 18.5 % and total carbon stocks by 3.3 %. This integrated approach combining urban metabolism and atmospheric modelling to determine the trade-offs appears to be a promising tool for informing land-use decision-making in the context of urban climate adaptation and mitigation.

Català:

Reducció d’emissions, mitigació de la calor i millora de l’accés a la provisió d’aigua i aliments són reptes cada cop més crítics per a les zones urbanes en el context de l’adaptació i mitigació del canvi climàtic global. La revitalització de la producció agrícola local sovint es considera una solució basada en la natura amb potencial. No obstant això, una expansió de l’agricultura periurbana (peri-UA) pot comportar importants compromisos amb els ecosistemes. Aquest estudi explora els impactes en el nexe aliments-aigua-clima de diferents escenaris d’expansió de l’agricultura periurbana en un clima semiàrid mediterrani, abordant la provisió d’aliments locals, l’ús d’aigua dolça, la regulació de la temperatura local, la mitigació del canvi climàtic global i els compromisos associats. Estimem la provisió d’aliments i els requeriments d’aigua de reg a partir d’un enfocament de metabolisme urbà georeferenciat juntament amb models atmosfèrics i de biosfera per examinar quatre escenaris d’ús del sòl a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El nostre estudi revela que un augment del 31 % (+17,27 km²) i del 115 % (+64,25 km²) en l’actual peri-UA a l’AMB resulta en un increment de la producció d’aliments locals del 24 % (+16.503 tones any−1) i del 86 % (+58.940 tones any−1), i dels requeriments d’aigua de reg del 10,0 % (+3,2 hm³) i del 43,5 % (+14,1 hm³), respectivament. L’expansió de la peri-UA irrigada potencialment redueix les temperatures properes a la superfície en 0,7 °C, tot i que les reduccions de temperatura en les àrees urbanes més densament poblades són mínimes. Com que la peri-UA addicional s’aconsegueix substituint àrees naturals amb i sense bosc, les simulacions prediuen una reducció en la productivitat neta dels ecosistemes de fins a un 18,5 % i de les reserves totals de carboni en un 3,3 %. Aquest enfocament integrat que combina metabolisme urbà i models atmosfèrics per determinar els compromisos sembla ser una eina prometedora per informar la presa de decisions sobre l’ús del sòl en el context de l’adaptació i mitigació del clima urbà.

Graphical abstract