New publication in “Sustainable Cities and Society”

See full article/ Veure l’article complet

English:

The external resource dependency of urban areas results in the externalization of environmental and socioeconomic impacts. Implementing food, energy and water production systems on urban rooftops (roof mosaics) can potentially help cities become more self-sufficient but depends on the city’s urban morphology. We studied the supply potential and impacts of four roof mosaic scenarios for different urban forms in Cerdanyola, a 58 thousand-inhabitant town in the metropolitan area of Barcelona. We combined spatial analysis of potential rooftops, metabolism analysis, and social and environmental impacts. The municipality has an average rooftop/household potential of 31 m² on which to implement any of the mosaic scenarios, with the highest potential in the single-family housing typology. The highest level of vegetable self-sufficiency was found in housing estates (32%), and the lowest in originary fabrics (28%). Regarding electricity and water self-sufficiency, the highest self-sufficiency level was found in the single-family housing typology (51% and 14%, respectively) and the lowest in housing estates (26% and 8%, respectively). Regarding impacts, the implementation of the electricity and rainwater harvesting systems depicts the most positive indicators in single-family housing areas. However, for housing estates and originary fabrics typologies, the best performance is shown to be in the implementation of rooftop farming systems.

Català:

La dependència dels recursos externs de les zones urbanes provoca l’externalització dels impactes ambientals i socioeconòmics. La implementació de sistemes de producció d’aliments, energia i aigua als terrats urbans pot ajudar potencialment a les ciutats a ser més autosuficients, però depèn de la morfologia urbana de cada ciutat. Hem estudiat el potencial de subministrament i els impactes de quatre escenaris de mosaics de cobertes per a diferents formes urbanes a Cerdanyola, una ciutat de 58 mil habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona. Hem combinat l’anàlisi espacial de possibles teulades, l’anàlisi metabòlic i els impactes socials i ambientals. El municipi té un potencial mitjà terrat/habitatge de 31 m2, sobre els quals s’hi podria implantar qualsevol dels escenaris de mosaic, amb el potencial més alt en la tipologia d’habitatge unifamiliar. El nivell més alt d’autosuficiència vegetal es va trobar a les urbanitzacions (32%), i el més baix en els teixits originals (28%). Pel que fa a l’autosuficiència elèctrica i hídrica, el nivell d’autosuficiència més alt es va trobar a la tipologia d’habitatge unifamiliar (51% i 14%, respectivament) i el més baix a les urbanitzacions (26% i 8%, respectivament). Pel que fa als impactes, la implantació dels sistemes de captació d’electricitat i aigua de pluja presenta els indicadors més positius a les zones d’habitatge unifamiliar. No obstant això, per a les urbanitzacions i les tipologies de teixits originals, el millor rendiment es mostra en la implantació de sistemes de cultiu en coberta.

Graphical abstract/Resum gràfic de l’article