New publication in “Urban Forestry & Urban Greening”

See full article/ Veure l’article complet

English:

Monitoring CO₂ concentrations in urban areas is crucial for determining the efficacy of climate change mitigation policies. However, highly heterogeneous land use, local geography, and local convection patterns, which vary throughout the urban landscape, complicate this task. To establish continuous monitoring programs, it is important to first determine the heterogeneity of urban landscapes on the ground. To understand the role these factors play in the distribution of CO₂ over an urban area, we conducted a CO₂ measurement campaign over the Metropolitan Area of Barcelona (AMB) over four urban land uses: impervious, green, forest, and agricultural. There is a clear tendency for CO₂ mixing ratios to decrease as the degree of urban vegetation increases, even in the midst of a developed boundary layer. For example, CO₂ concentrations were 429 and 427 ppm at forest and agricultural sites, respectively, while 485 ppm was reported at urban sites. A decrease in atmospheric CO₂ was observed from 458 to 428 ppm in the gradient from urban to suburban areas, in which the biosphere component increased. The biosphere component of the CO₂ signal was significant and was observed in the gradient from urban to suburban areas, which averaged a reduction from 458 to 428 ppm. Our findings show that the large spatial variability in CO₂ concentrations (ranging from 410 to 495 ppm) is best explained by anthropogenic activity. We propose increasing the spatiotemporal resolution of CO₂ monitoring in the AMB to determine these trends more precisely over longer periods of time.

Català:

El monitoratge de les concentracions de CO₂ a les zones urbanes és crucial per determinar l’eficàcia de les polítiques de mitigació del canvi climàtic. No obstant això, l’ús del sòl altament heterogeni, la geografia local i els patrons de convecció local, que varien al llarg de l’entramat urbà, compliquen aquesta tasca. Per establir programes de seguiment continu, és important primer determinar l’heterogeneïtat dels paisatges urbans sobre el terreny. Per comprendre el paper que aquests factors juguen en la distribució del CO₂ sobre una àrea urbana, vam dur a terme una campanya de mesurament de CO₂ a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sobre quatre usos del sòl urbà: impermeable, verd, forestal i agrícola. Hi ha una clara tendència que les ràtios de mescla de CO₂ disminueixin a mesura que augmenta el grau de vegetació urbana, fins i tot enmig d’una capa límit desenvolupada. Per exemple, les concentracions de CO₂ eren de 429 i 427 ppm als llocs forestals i agrícoles, respectivament, mentre que es va reportar 485 ppm als llocs urbans. Es va observar una disminució del CO₂ atmosfèric de 458 a 428 ppm en el gradient d’urbà a suburbà, on la component de la biosfera augmentava. La component de la biosfera del senyal de CO₂ va ser significativa i es va observar en el gradient d’urbà a suburbà, que va registrar una reducció mitjana de 458 a 428 ppm. Els nostres resultats mostren que la gran variabilitat espacial en les concentracions de CO₂ (que oscil·len entre 410 i 495 ppm) s’explica millor per l’activitat antropogènica. Proposem augmentar la resolució espaciotemporal del seguiment del CO₂ a l’AMB per determinar aquestes tendències amb més precisió durant períodes de temps més llargs.

Figure: Map of the metropolitan area of Barcelona showing the sampling sites. A) Land-use map with sampling locations in the AMB, based on Mendoza et al. (2023). Each sampling site is represented by a color, and the three locations of each color represent the upwind site, sampling site, and downwind site locations. B) Orographic map; different colors indicate meters above sea level (m.a.s.l.). The mountain range in the northern part of Panel A is Collserola, and the mountainous area that delimits the southwestern part in Panel A is the El Garraf mountain range.