Vés al contingut principal Vés a la navegació principal Vés a la navegació de la pàgina Vés al peu de pàgina

Publication in Natural Hazards and Earth System Sciences

4 February 2021

See full article/ Veure l’article complet: https://doi.org/10.5194/nhess-21-375-2021

English:

Trends of extreme-temperature episodes in cities are increasing (in frequency, magnitude and duration) due to regional climate change in interaction with urban effects. Urban morphologies and thermal properties of the materials used to build them are factors that influence spatial and temporal climate variability and are one of the main reasons for the climatic singularity of cities. This paper presents a methodology to evaluate the urban and peri-urban effect on extreme-temperature exposure in Barcelona (Spain), using the Local Climate Zone (LCZ) classification as a basis, which allows a comparison with other cities of the world characterised using this criterion. LCZs were introduced as input of the high-resolution UrbClim model (100 m spatial resolution) to create daily temperature (median and maximum) series for summer (JJA) during the period 1987 to 2016, pixel by pixel, in order to create a cartography of extremes. Using the relationship between mortality due to high temperatures and temperature distribution, the heat exposure of each LCZ was obtained. Methodological results of the paper show the improvement obtained when LCZs were mapped through a combination of two techniques (land cover–land use maps and the World Urban Database and Access Portal Tools – WUDAPT – method), and the paper proposes a methodology to obtain the exposure to high temperatures of different LCZs in urban and peri-urban areas. In the case of Barcelona, the distribution of temperatures for the 90th percentile (about 3–4 C above the average conditions) leads to an increase in the relative risk of mortality of 80 %.


Català:

Les tendències dels episodis de temperatura extrema a les ciutats estan augmentant (en freqüència, magnitud i durada) a causa del canvi climàtic regional en interacció amb els efectes urbans. Les morfologies urbanes i les propietats tèrmiques dels materials utilitzats per la construcció són factors que influeixen en la variabilitat climàtica espacial i temporal, i són una de les principals raons de la singularitat climàtica de les ciutats. Aquest treball presenta una metodologia per avaluar l’efecte urbà i periurbà sobre l’exposició a temperatures extremes a Barcelona (Espanya), utilitzant com a base la classificació de les Zones Climàtiques Locals (LCZ), que permet comparar amb altres ciutats del món caracteritzades amb aquest criteri. Les LCZ van ser introduïdes com a entrada del model UrbClim d’alta resolució (resolució espacial de 100 m) per crear sèries diàries de temperatura (mitjana i màxima) per a l’estiu (JJA) durant el període 1987-2016, píxel a píxel, per tal de crear una cartografia d’extrems. Utilitzant la relació entre mortalitat, a causa de les altes temperatures i la distribució de la temperatura, es va obtenir l’exposició a la calor de cada LCZ. Els resultats metodològics del treball mostren la millora obtinguda quan les LCZ són cartografiades a través d’una combinació de dues tècniques (mapes d’ús del sòl i el mètode World Urban Database and Access Portal Tools – WUDAPT), el document proposa una metodologia per obtenir l’exposició a altes temperatures de diferents LCZ en àrees urbanes i periurbanes. En el cas de Barcelona, la distribució de temperatures per al percentil 90 (al voltant del 3-4 ∘ C per sobre de la temperatura mitjana) comporta un augment del risc relatiu de mortalitat del 80 %.

 

Figure 8/ Figura 8: Maps of heat exposure index (HEI) for the different probability distributions proposed (P50, P75, P90, P95 and P99)/ Mapa de l’índex d’exposició a la calor (HEI) per les diferents distribucions de probabilitat proposades (P50, P75, P90 i P99)