Publication in Frontiers in Sustainable Food Systems
15 March 2021
See full article/ Veure l’article complet: https://doi.org/10.3389/fsufs.2021.642787
English:
The COVID-19 pandemic unveiled the fragility of food sovereignty in cities and confirmed the close connection urban dwellers have with food. Although the pandemic was not responsible for a systemic failure, it suggested how citizens would accept and indeed support a transition toward more localized food production systems. As this attitudinal shift is aligned with the sustainability literature, this work aims to explore the tools and actions needed for a policy framework transformation that recognizes the multiple benefits of food systems, while considering local needs and circumstances. This perspective paper reviews the trends in production and consumption, and systematizes several impacts emerged across European food systems in response to the first wave of pandemic emergency, with the final aim of identifying challenges and future strategies for research and innovation toward the creation of resilient and sustainable city/region food systems. The proposal does not support a return to traditional small-scale economies that might not cope with the growing global population. It instead stands to reconstruct and upscale such connections using a “think globally act locally” mind-set, engaging local communities, and making existing and future citizen-led food system initiatives more sustainable. The work outlines a set of recommended actions for policy-makers: support innovative and localized food production, training and use of information and communication technology for food production and distribution; promote cross-pollination among city/region food systems; empower schools as agents of change in food provision and education about food systems; and support the development of assessment methodologies and the application of policy tools to ensure that the different sustainability dimensions of the food chain are considered.
Català:
La pandèmia de COVID-19 va donar a conèixer la fragilitat de la sobirania alimentària a les ciutats i va confirmar l’estreta connexió que tenen els habitants urbans amb l’alimentació. Tot i que la pandèmia no va ser responsable d’un fracàs sistèmic, va suggerir com els ciutadans acceptarien i, de fet, donarien suport a una transició cap a sistemes de producció d’aliments més localitzats. Com que aquest canvi d’actitud està alineat amb la literatura de sostenibilitat, aquest estudi pretén explorar les eines i accions necessàries per a una transformació política que reconegui els múltiples beneficis dels sistemes alimentaris, tenint en compte les necessitats i circumstàncies locals. Aquest document revisa les tendències en producció i consum, i sistematitza diversos impactes sorgits a través dels sistemes alimentaris europeus com a resposta a la primera onada d’emergència pandèmica, amb l’objectiu final d’identificar reptes i estratègies de futur per a la recerca i la innovació cap a la creació de sistemes alimentaris de ciutat i regió resilients i sostenibles. La proposta no dóna suport a un retorn a les economies tradicionals a petita escala que podrien no fer front a la creixent població mundial. En lloc d’això, s’erigeix per reconstruir aquestes connexions utilitzant una mentalitat “pensa globalment, actua localment”, involucrar les comunitats locals i fer més sostenibles les iniciatives existents i futures del sistema alimentari liderat pels ciutadans. El treball descriu un conjunt d’accions recomanades pels responsables polítics: donar suport a la producció innovadora i localitzada d’aliments, formació i ús de tecnologies de la informació i la comunicació per a la producció i distribució d’aliments; promoure la pol·linització creuada entre els sistemes alimentaris de les ciutat/regions; potenciar les escoles com a agents de canvi en la provisió d’aliments i l’educació sobre els sistemes alimentaris; i donar suport al desenvolupament de metodologies d’avaluació i l’aplicació d’eines polítiques per garantir que es considerin les diferents dimensions de sostenibilitat de la cadena alimentària.
Figure/ Figura: Impacts on the European CRFS – Envisaged negative and positive outcomes cycles. / Impactes sobre el CRFS europeu – Cicles de resultats negatius i positius previstos.